Per què associem el tweed amb la famosa marca Chanel
La Coco Chanel i el Duc de Westminster, es van conèixer a mitjans dels anys 20, i segons diuen, van començar una relació amorosa.
Bendor, com era conegut el duc, era l’home més ric d’Anglaterra, però tot i així, era un amant del simple i el clàssic pel que fa la vestimenta, no era per res ostentós.
La Coco i el duc solien sortir a pescar, jugar a golf i fer passejades, i ella agafava la roba del seu amant, com ara els pantalons, les armilles i les seves jaquetes de tweed. Aixi va ser com la dissenyadora va conèixer aquest teixit, i va decidir adaptar-lo al vestuari femení, oferint a les dones les qualitats d’aquest teixit.
Tal i com hem comentat abans, el tweed és un material aspre i poc lleuger, així que la Coco va proposar fer tweeds més lleugers. I, tot i que li va costar convèncer els escocesos, al final ho va aconseguir, i al 1924 la famosa dissenyadora va introduir per primera vegada aquest teixit a la seva col·lecció, que feia fer a una fàbrica escocesa.
A finals dels anys 20 es va començar a utilitzar en abrics, vestits de dia, roba d’esport i en moltes altres peces, i altres modistes també el van començar a utilitzar. Però la Coco va ser la precursora d’aquesta moda, i per això el teixit es va convertir en un segell distintiu de la maison.
A principi dels anys 30 es va traslladar la producció a França, i es van començar a barrejar les llanes amb fibres artificials per aconseguir teixits més suaus, amb cos i fàcils de dur al dia a dia.
Des de llavors, aquest teixit es va convertir en un clàssic de la marca Chanel, reinventant-se cada temporada.
