Normalment, les marques i botigues de roba i sabates creen dues col·leccions per any: primavera-estiu i tardor-hivern. Però el Fast Fashion, que ha inundat durant anys els nostres armaris, igual que els carrers de les ciutats de tot el món, ha trencat aquest esquema, creant col·leccions cada pocs dies, i buscant la novetat constant, i en gran volum de producció.
A les botigues s’aplica el mètode de rotació, és a dir, canviar les col·leccions i que hi hagi roba nova constantment.
Va ser al 2013, amb l’enfonsament de l’edifici Rana Plana a Bangladesh, quan el món va començar a plantejar-se la repercussió del Fast Fashion a la qualitat de vida d’aquests treballadors, amb sous pèssims i condicions precàries. (Aquí us adjunto el link on s’explica el que va passar el 24 d’abril de 2013 a Bangladesh).
A més, i no menys important, no ens oblidem de l’aspecte mediambiental. Segons la Conferència de la ONU sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), la indústria de la moda és la segona més contaminant del món, representant aproximadament el 10% de les emissions globals de carboni i casi el 20% de les aigües residuals. Per confeccionar peces de roba s’utilitzen recursos com l’aigua i energia.
Així que nosaltres ens sumem a una moda sostenible, de slow fashion, un model basat en la ètica, la responsabilitat social i ambiental, i la cerca de qualitat a les peces.
Com diu la revista Vogue: la moda ràpida apunta a la producció i al consum desenfrenat, en canvia la moda lenta ens convida a desaccelerar i a contemplar la bellesa de cada peça, donant-li valor a la qualitat per sobre la quantitat.
I fins aquí el nostre post sobre el Fast i l’Slow Fashion.
Espero que, com jo, et sumis a la moda conscient.
Ens veiem al següent post! :)
#DuransistersLovesThePlanet #SlowFashion
Carlota Duran
